Ribes 2018

Memòria Cases de Bàrcena

Lema: La més cara

En esta comissió tenim molta cara! I no perquè tingam una barra que se la chafem, que potser també, sino perquè també la tenim contenta, trista, espantada o insinuant. Ningú ens podrà dir que siguem uns descarats, perquè solament caldrà vore-la plantar la falla per a este any per a donar-se conte de que cares tenim per a tots els gustos. La més gran eixirà de sobte de la caixa per a donar la cara davant tot aquell que passe per la falla, la cara del pallasso que reflexa felicitat però amaga altres cares ocultes i personals, i es que no totes les cares són sinceres. Mentrestant un arlequí es puja a on faça falta tirant-li cara a la vida, que està molt cara. Al sol no podrem mirar-lo cara a cara, que ens podrà deixar cecs. Cares alegres tindrem, cara més trista, cara de sorpresa, fins i tot algú que pot tindre la cara molt dura. Però ací estarà la falla, a cara descoberta per a vore quina cara fareu tots els que tinguen nassos de mirar-nos a la cara.

L’espill de l’anima és la cara

Puix descarats que som poc

Ens havem llevat la careta

Que dura no la tenim tampoc

I no falten cares en la falla

a cara descoberta vos direm

que si cara falta en cap lloc

en les Cases moltes tindrem

De sobte la caixa s’ha obert

el pallasso ens a sorprès

Però sempre donant la cara

No com qui amaga res

L’equilibrista ha de pujar dalt

Com si de la factura escapara

Amb cara de circunstàncies

Que la vida si que està cara!

Si al mal temps bona cara

Esperem un núvol de consol

Encara que caiga un ruixat

Tot val menys un cara al Sol

De tot el que damunt portem

Poqueta falta segur ens farà

Però un somriure en la cara

Això si que mai ens sobrarà

Mala cara se li ha quedat

Al eixir i vore el panorama

Se l’ha jugat a cara o creu

I s’ha trobat una de drama

Per la seua cara bonica

Li hem donat una escena

I després ens tiren en cara

Que la falla no està plena

Com hi ha molt de caracollons

Posem la mascara en altura

I darrere d’ella que s’amague

Qui tinga la cara més dura

La lluna te una cara oculta

I altra que tots la veiem

Com nosaltres tenim dos cares

a saber quina ensenyem

Falla Infantil

Lema: Les rialles del circ

Aconseguixen crear un món de fantasia on la rialla és l’objectiu primordial, i ací que han aparegut per a seguir creant el millor exercici de la vida. Quedeu benvinguts al meravellós circ, que encara que no tinga la carpa, es farà al aire lliure i amb la mateixa finalitat que no és altra que traure el somriure als menuts amb les pallassades dels nostres protagonistes. Estos especialistes en l’humor tiraran del carisma i la seua particular gràcia per arribar a l’ànima dels xiquets. Per això, empraran globus, caretes, equilibris impossibles, gestos, sons, bromes i trages grotescos. També dos divertits elefants que acompanyaran la funció que vos hem preparat on solament farà falta la teua presencia per a que l’èxit i la rialla estiga assegurada. O siga que no te la pergues i vine, que com a bon circ ambulant, no estarà molt de temps en este lloc.

Viagen per el món buscant

De fer riure als més menuts

i han vist que ací és bon lloc

per a no passar desapercebuts

amb el seu show de l’humor

ens divertiran que no és poc

Benvinguts al nostre circ

Amb un disfràs que crida

Pel gran tamany i la coentor

T’atraurà l’atenció xiquet

Per a que sigues espectador

Fan de les bromes i gestos

La seua forma digna de viure

Que bonic és este treball

Si conseguixen fer-nos riure

El seu domini de la mímica

Per atraure nostra atenció

A saber quina ens preparen

Estos pallassos en acció

Els elefants també han vingut

Per acompanyar l’espectàcul

Però mai els han de fer patir

Ficant-los qualsevol obstàcul

Soles per acostar-te a vore’ns

Tindràs un regal per cortesia

Un globus del color que tries

I molta rialla com a garantia

Ningú es vol perdre el circ

ni estes flors tan comarcanes

Saben que riure es privilegi

De tot aquell que tinga ganes

D’estos humoristes aprenem

Amb maixqueres o disfrassos

Que cal ficar humor a la vida

La benedicció de ser pallassos

Alemania-El Bachiller

Lema: Sense perdre l’equilibri

Entre el bé i el mal caminem per la vida com si fora una corda en la que qualsevol moviment brusc ens pot fer caure pel precipici. Per a que res ens puga fer caure solament cal buscar el equilibri, encara que alguns opten sempre per ficar més en un costat que l’altre, raó per al qual es cauen o fan caure a altres per davant. En la falla d’enguany mantenim la compostura, l’equilibri entre força, moviment e intel·ligència, que mai sobra, per això l’arlequí es sosté damunt del pallasso, que confia en ell i no te por. Fins i tot el gos sap com trobar el equilibri per aguantar damunt del bus. El spolitics heu intenten, i ahí es mantenen, però si continuen amb tanta mentirà, el pes de la veritat els tombarà. L’elefant tracta de fer-ho també sobre la corda, demostrant que el pes de les circumstàncies no altera el propòsit i al mig roman, entre l’picardia i la inocència dels dos pallasos que tracten de portar-lo al seu territori i fer-lo caure.

Difícil mantindre l’equilibri

Són molts factors a ralla

Entre la força i intel·ligència

Fem sostenir esta gran falla

D’equilibris va puix la cosa

Que si mirem nostre voltant

Trobarem de gent tramposa

que fer caure estan desitjant

Sabent colocar la ma exacta

I la força justa per sostindre

Ha trobat l’equilibri perfecte

Que altres ja voldrien tindre

El pallasso està tranquil

En l’arlequí te la confiança

Sap que no li cau damunt

Perquè han fet bona aliança

El gos busca la dieta ideal

I s’apunta al equilibrisme

La resposta es ser omnívor

Juntant carn i veganisme

El conill el veu afectat

Per la resposta del seu amic

I tombarà el seu equilibri

Clavant-se en un embolic

Camina l’elefant més llent

En el punt mig no es caurà

Però si dubta avant o arrere

Es molt segur que la pifiarà

El pallasso de la picardia

Va a vore si el convenç

Diners fàcils i moral baixa

Valdrà tot si a la fi venç

Al pallasso de la bondat

Se la colaran per tot arreu

Per tindre bona consciència

No te ni per a ressar a Déu

Sense rumb va el socialista

Pensant que eren equilibrats

Entre Sanchistes o susanistes

Van per camins dispersats

El pallasso del partit popular

S’equilibra per damunt la llei

I molts passaran de puntilles

Si la justícia no posa remei

Podem tindre equilibri

Entre flautes i el capital

Sols cal seguir l’exemple

de Veneçuela seria ideal

Avinguda Giorgeta-Roig de Corella

Lema: Una disfressa per a la veritat

Baix l’alegria i la rialla del carnestoltes, s’amaga una realitat que continua present per molt que una disfressa puga aparentar la seua inexistència. Caretes, trages i maquillatge, una forma de expressar amb sàtira coses que en alguns casos ens poden semblar ofensives per lo que volem interpretar, amb ixa idea nasqué este meravellós món que en el fons conté crítica. I es que per la vida, alguns porten disfressa sense donar-se conte, i amaguen darrere del que aparenten la veritat del que són. Els polítics per exemple donen una imatge pública de buscar el millor per als ciutadans i quan es lleven la careta persones diferents. També tots els famosets de la televisió que es disfressen de personatges i actuen amb teatralitat per a obtindré audiència. Fins i tot en les falles, que baix la disfressa de la tradició no paren de cambiar la festa per a fer-la coenta o interessada. De tot trobem en la vida, i encara que cada volta siguent més “rara avis”, algú hi ha que mostra la sinceritat, i pot ser siga la persona de qui menys es disfressa.