El que mou la passió un any més

El que mou la passió un any més

dimarts, 15 de juliol del 2014

Capítol VIII - Càmera, mapes i acció!

Como ya comentamos en la anterior entrada, el 19 de Marzo de aquel año (2011) preferí usarlo para reponer fuerzas. Habían sido dos días muy intensos en los que afrontar varias experiencias novedosas que comparado con nuestras rutinas falleras hasta entonces, obligaban a tomar un respiro. Me dediqué a pasar ese sábado viendo fútbol y por la noche la cremà, la última que podriamos disfrutar a través de Canal 9 y que todavía conservo en cinta de vídeo. Se esfumaban por tanto fallas atípicas con muchas sensaciones y una idea en mente que tendríamos que trabajar durante los once meses que restaban. Lo primero que debíamos hacer era conformar un mapa fiable de localización de todas las fallas y no la chapuza que habíamos realizado en los días previos. Para ellos, tuvimos que recopilar todas las fotografías de todas las fallas que encontrábamos en internet. Fue una labor muy dura que nos obligó a hacer un paréntesis por la faena de la Universidad. Mayo y Junio tuve que preparar los exámenes y por eso aparcamos el proyecto que ya estaba en marcha. 

Llegó el sábado del último examen, Teorías de la Comunicación, y por la tarde no perdimos el tiempo, abrimos el portal d'Alfoc y reanudamos un trabajo que nos costó todo ese verano. En una carpeta iba guardando todas las imágenes, clasificadas por año, así hasta tener totalmente exploradas las páginas de Cendradigital, Alfoc, Ninot Digital y los portales de cada comisión así como sus cuentas en las redes sociales. Elaboramos un DVD con todas las fotografías que encontramos hasta 2011. Luego, sobre esos documentos, teníamos que conseguir encontrar las ubicaciones exactas de cada comisión. No fue cosa sencilla, debíamos fijarnos en cada edificio que salía detrás de las fallas para luego explorar con el Google Maps y encontrar el punto de plantà. Fue una labor fascinante, aunque tuvo sus momentos de desesperación por el desfase temporal de esta plataforma, cuya recreación de la vida real era del 2007 y Valencia había cambiado en muchas cosas. Vino el frío de Noviembre y por fin teníamos hecho el mapa fallero, habían sido horas y horas de trabajo, podíamos haberlo sintetizado tomando como referencia solo una fotografía de cada falla. 

Pero nuestra conciencia periodística nos impedía darnos el capricho de renunciar a elaborar esa hemeroteca que derivó de nuestra búsqueda virtual. Con el mapa delante, descubrí la inmensidad de la ciudad, por fin pude situar esos barrios que tanto oía hablar pero que nunca me tomé la molestia de colocar. Fui conociendo la ciudad, me tomé la molestia de colocar todos los supermercados y cajeros en el mapa, por si tuviera alguna urgencia, algo que hacía gracia a mis compañeros cuando se lo comentaba. No quería sorpresas para cuando realizara la aventura, saber en cada momento donde estaba para ahorrar tiempo y no perderme por barrios que nunca había visitado. A su vez, empecé a coger la costumbre de ir a Valencia andando para aplicar todo lo que veía a través de los mapas digitales a la práctica. Vinieron las vacaciones de navidad y yo, con todos los trabajos de la universidad hechos con antelación, tuve el tiempo necesario para empezar a elaborar las cuatro rutas. Fueron muchas las probaturas que tuve que hacer, cada día añadía más cambios en función de lo que mejor me podía ir. 

No quería ir al centro cuando estuviera más lleno, ni coger metro en las horas críticas, ver las fallas complicadas en horas de menor visita, intentar terminar lo más pronto aunque eso obligara a levantarnos más pronto, prevenir en que momentos yo necesitaría tener baños cerca. Así durante casi dos meses estuvimos para tejer los recorridos, todo estudiado al más mínimo detalle para evitar cualquier problema que nos pudiera salir. Con el 2012 fue creciendo la ilusión a límites desbordados, pero también el vértigo ante lo que visto desde fuera era una locura. Todos me lo decían, "No vas a poder, no estás acostumbrado a andar tanto, es una locura y no tienes tiempo para hacerlo". El objetivo marcado era ver más de 300 fallas, con superar esa barrera yo me daba por satisfecho. Sabía que ver las 384 fallas era imposible por mis limitaciones en tema de desplazamiento, ir a Poblats del Sud, Barri del Crist, Carpesa y Massarojos hubiera alargado la ruta más de lo necesario si tuviera que coger el transporte público y las descarté del reto. 

Al no haberlo hecho nunca me puse ese límite, 300, e ir superando cada año la cifra conseguida. Pasaban los días de manera lenta y la obsesión de que llegara ese ansiado 16 de Marzo para demostrarme a mi mismo de lo que era capaz de hacer. Cerré el proyecto antes de Febrero, no íbamos a retocar nada más, que saliera lo que tuviera que salir como primera experiencia y ya veríamos para la próxima edición los inconvenientes encontrados. Elaboré también un pequeño presupuesto para financiar los desplazamientos y todo lo que pudiéramos necesitar para recuperar fuerzas. La Ruta Fallera se iba convirtiendo en realidad, nadie nos conocía en el mundo de las fallas salvo fuera de Casas de Bárcena, donde seguíamos manteniendo algunos lazos. implemente éramos un rostro anónimo que tenía ganas de superarse en el ámbito personas y hacer llegar a este mundillo todas las fallas de Valencia que lográsemos visitar. Con ese espíritu se llegó al día más esperado de todo el año, el 16-03-2012, empezaba la Ruta Fallera con los mapas en la mano. 
_-_________-

Com ja comentarem en l'anterior entrada, el 19 de Març d'aquell any (2011) vaig preferir usar-lo per reposar forces. Havien sigut dos dies molt intensos en els quals afrontar diverses experiències noves que comparat amb les nostres rutines falleres fins aleshores, obligaven a prendre un respir. Em vaig dedicar a passar el dissabte vegent futbol i a la nit la cremà, l'última que els valencians vàrem vore a través de Canal 9. Encara conserve en cinta de vídeo la retransmissió, ja que és un record amb un valor sentimental molt alt. S'esfumaven ixes falles atípiques amb moltes sensacions i una idea en ment que hauríem de treballar durant els onze mesos que restaven. El primer que havíem de fer era conformar un mapa fiable de localització de totes les falles i no la guia mal adequada que realitzàrem els dies previs. Per a dur-ho endavant, vam haver de recopilar totes les fotografies de totes les falles que trobàvem en internet. Va ser una labor molt dura que ens obligà a fer un parèntesi per la feina de la Universitat. Maig i Juny vaig haver de preparar els exàmens i per això aparcarem el projecte que ja estava en marxa.

Esperava ansiós el dissabte on feia l'últim examen del curs, Teories de la Comunicació, i a la vesprada no vaig perdre el temps, obrirem el portal d'Alfoc i reprenguerem un treball al que dedicàrem tot l'estiu. En una carpeta anava guardant les imatges, classificades per any, fins tindre explorades les pàgines de Cendradigital, Alfoc, Ninot Digital, els portals i comtes de cada comissió a les xarxes socials. Elaborarem un DVD amb totes les fotografies que trobàrem fins a 2011. Després, sobre base als documents, havíem de trobar les ubicacions exactes de cada monument. No va ser cosa senzilla, calia fixar-se en cada edifici que eixia darrere de les falles i després rastrejar amb el Google Maps el punt de plantà. Una labor fascinant, encara que tingué moments de desesperació per l'atemporal d'esta plataforma. La recreació que feia de la vida real era del 2007 i en València havien canviat els barris. Vingué el fred de Novembre i per fi teníem fet el mapa faller, moltes hores de treball davant l'ordinador que podíem haver sintetitzat prenent com a referència solament una fotografia de cada falla.

Però la nostra consciència periodística ens impedia privar-nos del capritx de renunciar a l'hemeroteca que derivà de la nostra recerca virtual. Amb el mapa davant, descobrirem la immensitat de la gran ciutat. Per fi vaig poder situar tots ixos barris que tantes vegades sentia parlar però que mai em vaig prendre la molèstia d'identificar la referència. Coneguérem el plànol de València, em vaig prendre la molèstia, fins i tot, de col.locar els supermercats i caixers en el mapa, per si tinguera cap urgència al fer la Ruta. Això feia gràcia als meus companys quan els heu comentava, pensaven que estava boig, potser tenien raó. No volia sorpreses quan realitzara l'aventura, saber a cada moment on estava per estalviar temps i no perdre'm per barris que mai havia visitat. També vaig començar la costum d'anar a València caminant per aplicar tot el que veia a través dels mapes digitals en la pràctica. Arribaren els nadal i jo, amb tots els treballs de la universitat fets en antelació, trobí el temps necessari per començar a elaborar les quatre rutes, una per dia. Sigueren moltes probatures, moltes hipòtesis, molts canvis els que vaig fer tractant de trobar el millor recorregut possible.

No volia anar al centre quan estiguera massa ple (com ens va passar en Sueca-Cuba les últimes falles), ni agafar Metro en les hores crítiques d'ofrenda, vore les falles complicades en hores de menys visites, intentar acabar al més pronte encara que això obligara a matinejar, previndre en quins moments necessitaria tindre un bany a mà...etc. Quasi dos mesos estructurant els mapes i teixint els recorreguts, tot estudiat al més mínim detall per evitar qualsevol problema que ens poguera eixir al pas. A mesura que avançava el 2012, creixia la il.lusió, però també el vertigen davant el que vist des de fora semblava una bogeria. Tots heu deien, familiars i amics, "No vas a poder, no estàs acostumat a caminar tant, és una bogeria i no tindràs temps per fer-ho". Jo me limitava a respondre "si, però que perc per intentar-ho?". L'objectiu marcat era vore més de 300 falles, si superava aquesta barrera ja em donava per satisfet. Sabia que vore les 384 falles m'era impossible per les limitacions en tema de desplaçament, anar a Poblats del Sud, Barri del Crist, Carpesa i Massarojos era allargar la ruta més del necessari ja que devia agafar autobusos i les vaig descartar del repte.

Al no haver-ho fet mai em vaig posar ixe límit, 300 falles, i anar superant cada any la xifra aconseguida. Passaven els dies de manera lenta i l'obsessió de que arribara el 16 de Març per a demostrar-me al mi mateix del que era capaç de fer. Vaig tancar el projecte abans de Febrer, no anàvem a retocar res més, que ixquera el que tinguera que eixir com a primera experiència i ja voríem per a la propera edició els inconvenients i les valoracions. També tinguí que fer un xicotet pressupost per a finançar els desplaçaments i tot el que poguerem necessitar per recuperar forces. Per sort els diners no sigueren un problema ja que en ixe periode donava clases particulars i vaig poder aconseguir-los. El somni s'anava convertint en realitat, ningú ens coneixia al món de les falles excepte fora de Cases de Bárcena, on seguíem mantenint alguns llaços. Era un rostre anònim que tenia ganes de superar-se en l'àmbit personal i fer arribar al món faller un poc de mi, un humil àlbum de fotos de les falles que aconseguirem visitar i reivindicar el monument com a origen de la festa. Amb ixe esperit nasqué el projecte que es manté a dia de hui, amb el mateix propòsit. Arribà al dia més esperat de tot l'any, el 16-03-2012, començava la Ruta Fallera. Càmera, mapes i acció!