Les Falles són indubtablement la festa dels valencians i dels voltants, la més coneguda a tots els nivells. Però, són suficientment respectades al món amb la importància que mereixen? Des de fa uns anys, representants d'institucions estan lluitant per a què la UNESCO els done el reconeixement com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un reforç que ajudaria a potenciar i donar un valor més enllà de la simple festa. És un dels aspectes que es va tractar ahir a la xarrada organitzada pel Casal Bernat i Baldoví, al centre cultural d'El Corte Inglés al carrer Colón.
A la taula, representants dels tres Bens Immaterials que te la Comunitat en estos moments. El primer torn de paraula sigué per a Joan Castaño, arxiver del Patronat del Misteri d'Elx, que va il.lustrar amb unes imatges en que consisteix aquesta representació teatral. Cada Agost es celebra a la Basílica una obra teatral que es dividix en diversos dies per a commemorar la festivitat de la Mare de Déu de l'Assumpció. Castaño va afirmar que no rebien subvencions, però si donava una gran importància al turisme impulsat arran el reconeixement i com la ciutat d'Elx es prepara entorn del Misteri.
El següent en parlar va ser Julio Blasco, La Festa de la Mare de Déu de la Salut també va rebre de la UNESCO aquest títol degut al seu caràcter patrimonial i cultural. Algemesí, un poble de la Ribera que cada 7 i 8 de Setembre es plena amb les tradicionals muixerangues, bastonets o tornejats, danses i balls amb la música de la Dolçaina. Blasco va ser molt crític amb la poca repercussió que des dels propis mitjans valencians es donava a aquesta festa i senyalà que amb la declaració de Patrimoni Immaterial guanyaren respecte que abans no havien tingut.
L'últim en parlar va ser Daniel Sala, croniste del Tribunal de les Aigües. Sala va explicar la importància d'aquest organisme amb jurisdicció pròpia que realitza les seues funcions cada dijous a les 12 del migdia. El Tribunal dista de ser una representació, és un Tribunal seriós i de vital importància per a solucionar qualsevol problema relacionat amb els regadius de la Província. No obstant, Sala va remarcar que molts dels valencians no tenen coneixement de les funcions que realitza i va recordar als assistents que no és una obra teatral, sinó una institució amb més de 200 anys d'existència que mereix respecte.
En representació de les Falles, Javier Mozas, membre de l'Associació d'Estudis Fallers, explica tot el procés des del moment en que van decidir portar a la UNESCO la candidatura. Des del 2011 van rebre el suport de Junta Central Fallera i altres grups representatius de les Falles per a tractar d'aconseguir el reconeixement de Patrimoni Inmaterial. José Martínez, també membre de JCF, va exposar un vídeo que recollia els postulats sobre els quals, la comitiva havia treballat per a obtindre el vist i plau. La transmissió intergeneracional, les tradicions en vestimenta, llengua, teatre, la pirotècnica, la cohesió social són alguns dels punts forts de la candidatura.
Martínez va ressaltar que és un procés llarg i laboriós, que fins al 2016 no vorà resposta per part de la UNESCO. Un punt on van coincidir els membres de la taula és en la possible discriminació de la festa pel funcionament dels tràmits, que es veu limitat en temps i geogràficament. València compta amb tres Bens Patrimonials d'aquest caràcter i això pot endarrerir les possibilitats de les Falles. Però tots tenien clar que la festa valenciana reunix els ingredients per a rebre aquesta qualificació, sempre que no caiga en un interés econòmic per damunt del cultural.
Conclusió Personal
La Comunitat, amb tres, és l'autonomia del país amb més Bens Patrimonials Culturals de la Humanitat. Pel que es deduïx que no hi haurà una altra zona al món que puga dir això, i ara, amb una quarta en marxa que puga fer aquesta zona més rica encara en patrimoni. Els valencians som gent creativa, gent disposa d'una riquesa cultural al seu voltant vertaderament envejable, som afortunats de poder dir això i massa vegades ni en som conscients del que ens rodeja. Com pot ser que tinguent açò sigam els propis valencians qui desprestigiem i no fem una defensa a ultrança del nostre patrimoni? En el cas de les Falles ja es veu com els elements claus de la festa passen a segon pla, o a tercer, ja fins i tot alguns ni recorden de l'essència fallera. No podem demanar respecte exterior quan ni els de dins el tenim.
Els fallers de cor hem de defensar-les fins a les últimes conseqüències, defensar-les dels anti-fallers (intentant integrar-los en la festa), dels qui tracten de "polititzar-les", de la economia que vol absorbir-les tapant allò que realment importa. També defensar-les d'altres cultures que tracten de superposar-se, en ningún cas rebutjant-les ni discriminant-les (Convivència si, supervivència no). Els valencians tenim un Patrimoni únic, i les Falles són la millor ferramenta per a mantindre viva les tradicions. Si deixem que desapareguen, estarem traint als nostres avantpassats, aquells que un dia, ja fa un fum d'anys, decidiren reunir quatre mobles vells per a cremar-los la nit de Sant Josep. Som rics en cultura, orgullosos de tindre-la, però responsables de conservar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada